Othon de Grondson chevalier et poète
Jean-François Kosta-Théfaine Orléans: Éditions Paradigme, 2007, 204 pp
Othon de Grandson (c. 1345- 1397) es el poeta francès mes important de la segona meitat del segle xiv. Hereu de Guillaume de Machaut, va dur fins a l'extrem la retorica de la tristesa amorosa i el plany del màrtir d'amor. EIs seus poèmes marcaran profundament la poesia francesa des del tombant de segle fins a mitjan segle xv i autors corn Christine de Pizan i Alain Chartier en seran clarament deutors. Admirât per Geoffrey Chaucer, en l'obra del quai va deixar traces, la poesia d'Othon de Grandson va ser àmpliament difosa i coneguda arreu. A casa nostra, un recull de poèmes seus van ser compilais al cançoner Ve- ga-Aguilô (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, mss. 7-8).
Nascut a la Savoia, en una familia de l'alta noblesa del Vaud,
Othon de Grandson va destacar també pels seus fets d'armes, participant en diverses campanyes angleses. Va estar al servei del duc de Lancaster i després d'Amadeu VII de Savoia, en la mort del quai se'lva acusar d'haver participât. A causa d'aquest afer va haver de refugiar-se a Borgonya i després a Anglaterra sota la protecciô del rei. Finalment Caries VI de França va retornar-li les terres que li havien confiscat i el va rehabili-tar. Tôt i aixi, el cavalier Gérard d'Estavayer va continuar acusant-lo i el va reptar a un combat singu-lar a ultrança. Grandson va morir de resuites de l'enfrontament.
El Ilibre Othon de Grandson chevalier et poète, a cura de Jean-François Kosta-Théfaine, aplega vuit treballs que tracten diver¬ ses aspectes de la figura i l'obra literària d'Othon de Grandson. L'objectiu del recull, tal corn es diu a la introduccio, es doble: d'una banda, revifar l'estudi de la figura d'Othon de Grandson i, de l'altra, constituir un complément de la nova ediciô crftica de l'obra del poeta, a carrée de Joan Gre-nier-Winther, que publicarà ben aviat Éditions Champion. Al final del Ilibre, amb el tftol de «L'état de la recherche sur Othon de Grandson», Kosta-Théfaine es-bossa un estât de la qùestiô molt complet que dôna compte de manuscrits, impresos i edicions, i que présenta breument tots eis estu-dis literaris, historiés i biogràfics publicats fins ara sobre el poeta savoià. Aquest panorama biblio-gràfic permet fer-se carrée de fins a quin punt Othon de Grandson hauria estât un autèntic desco-negut si no l'hagués rescatat de l'oblit Arthur Piaget. En efecte, el Ilibre vol ser també un homenatge a Piaget, i amb aquest objectiu es reprodueix l'article «Les poésies d'Othon de Grandson», el primer treball que aquest estudios va de-dicar al poeta, acompanyat d'una petita joia filolôgica: la reproduc-cio de les primeres pagines de la seva transcripcio del Livre Messire Ode segons el manuscrit 10961-70 de la Biblioteca de Brusselles.
Encapçala el volum un estudi de Daniel Chaubet sobre l'episodi final de la vida del poeta, amb una atenciô especial al duel que el va enfrontar a Estavayer, sobre el quai es reprodueix documentadô fins ara inèdita. Segueix un article de Joan Grenier-Winther que analitza eis manuscrits de l'obra de Grandson i d'Alain Chartier amb l'objectiu de determinar l'autoria del poema conegut amb el nom de La Belle Dame qui eut merci. Després de l'article i la transcripcio d'Arthur Piaget esmentats mes amunt, Catherine Attwood aborda alguns aspectes de la formula-cio del diseurs amorôs en Grand¬ son. A continuaciô la seva obra es comparada, des d'angles diverses, amb la d'altres poètes: Heather Arden estableix parailels entre el Livre Messie Ode i el Livre du duc des vrais amans de Christine de Pi-zan, lan Laurie compara la mètrica de les balades de Grandson amb les d'Eustache Deschamps i Hélène Basso analitza la quête amorosa al Dit de l'Alérion de Guillaume de Machaut i al Livre Messire Ode. Finalment, Alain Corbellari fa un recorregut historié per la recepcio del poeta a la Suïssa romande.
Dels vuit treballs d'aquest Ili¬ bre, innovadors i amb aportacions importants, cal destacar-ne so-bretot dos. En primer Hoc, l'article «La dialectique amoureuse chez Othon de Grandson», de Catherine Atwood, perquè présenta breument i amb claredat, basant-se en eis textes, com construeix Grandson el diseurs amorôs: vo-cabulari, expressions, anti'tesis, te-màtica i motius principals. L'article, de caràcter divulgatiu, pot servir per situar el lector que no conegui l'obra de Grandson i introduir-lo en la retôrica de to marcadament trist que defmeix la seva poesia, basada en un amor en essènda contradiction. El segon article que cal destacar es «On thé Autorship of La Belle dame qui eut mercy», de Joan Grenier-Winther, no tant per la qùestiô concreta que s'hi tracta -l'autoria d'un poema tradicional-ment atribuït a Grandson-, sinô sobretot perquè aporta una visiô général de la tradiciô manuscrita de l'obra del poeta. A través de l'estudi de la transmissio d'un poe¬ ma, s'hi presenten eis manuscrits que recullen l'obra de Grandson i se'n descriu a grans frets la difusiô, en bona part Iligada al nom d'Alain Chartier. Es un estudi modèlic pel que fa a la metodologia, que avala la qualitat de la nova ediciô cntica de l'obra compléta de Grandson que prépara l'autora.
Aquest Ilibre, sensé grans pré-tensions perô amb cura i eficàcia, marca un punt d'inflexiô: es la primera vegada, des que Arthur Piaget va publicar-ne l'obra com¬ pléta el 1941, que es présenta la poesia d'Othon de Grandson amb voluntat de conjunt i anàlisi cntica. Cal esperar que, a mes de l'edicio de Joan Grenier-Winther, apareguin altres treballs que cor regeixin el descuit historic de la cntica literària envers una de les grans figures de la poesia fran-cesa tardomedieval. Fora bo que aquests nous aires bufessin aquf també i revifessin l'interès que Amadée Pages va dedicar a Grandson a La poésie française en Catalogne (1936).
MARTA MARFANY
